Quan el món es commemora el 30è aniversari del genocidi de Ruanda, s’està duent a terme una reflexió sombria sobre els esdeveniments que van provocar la massacre d’aproximadament 800.000 tutsis i hutus moderats. Aquest tràgic episodi de la història de la humanitat, que es va desenvolupar durant un període de 100 dies el 1994, segueix sent un recordatori de la fragilitat de la civilització i de les profunditats de la crueltat que els humans són capaços d’infligir-se els uns als altres. Malgrat el vot de la comunitat internacional de "mai més" després de l’Holocaust, la resposta global al genocidi de Ruanda va estar marcada per la inacció i el fracàs, fet que va plantejar qüestions sobre l’eficàcia dels mecanismes internacionals per prevenir aquestes atrocitats. El paper d’Occident en el genocidi de Ruanda ha estat objecte d’intens escrutini i crítiques. S’han presentat acusacions d’indiferència i resposta inadequada contra diversos països i organitzacions internacionals que, segons els crítics, podrien haver intervingut per aturar el vessament de sang, però van optar per no fer-ho. El president de Ruanda, Paul Kagame, ha criticat el fracàs de la comunitat internacional, posant de relleu un doble estàndard en la política global i la intervenció humanitària. En els anys posteriors al genocidi, Ruanda ha fet avenços significatius…
Llegeix mésSigues el primer a respondre a aquest discussió general .